les històries que els plauen. Ara, res!
s'ha acabat, s'ha acabat! Benvinguts, hostes;
anem, músics, toqueu!
Rotllo, rotllo, feu rotllo! a ballar, noies!
Més llum, belitres! Plegueu bé les taules,
î els focs cobriu, que aquí hi ha massa calda.
Eixa imprevista diversió és plaenta.
Asseu-t'hi, Capulet, cosí; asseguem-s'hi,
car tu, ni jo, ja no estem pas per danses.
Quant de temps fa que no hem portat careta?
Per l'Ascensió, trenta anys.
No en fa tants, home:
deu ser des de la boda de Lucenci;
i vingui Pasqua tan furient com vulgui,
farà uns vint-i-cinc anys que ens disfressàrem.
Si son fill ja en té trenta!
Com pots dir-ho,
si era encar, fa dos anys, en minoria?
(A un servent) Qui és la dama que la mà li enjoia al cavaller aquell?
No ho sé, senyor.
Pot ensenyar als llums de fer llum clara. —
Lluu sa beutat, en la nocturna cara,
com joiell d'una etíope en l'orella;