A casa de qui?
Del meu amo.
Ës veritat, havia de començar per aquí.
Us ho diré sense que m'ho pregunteu. Mon amo és el ric Capulet. I, si no sou de la casa Montagut, us prego que hi vingueu a buidar una copa de vi. No em resta sinó dir-vos mercès. (Se'n va)
A eix sopar dels Capulets en festa,
la gentil Rosalina que tan ames
hi serà, amb les més belles de Verona;
vés-hi ; i amb ulls desentelats, compara
son rostre amb tants que et mostraré de prop,
i et faré veure que és ton cigne un corb.
Si aquesta fe devota dels meus ulls
manté eixa falsedat, que es tornin flama
mes llàgrimes; i els ulls que, ni sovint
ofegant-se s'han mort, cremats es vegin
com mentiders en sa heretgia plena.
Bentost més gran que mon amor! El sol
que tot ho veu, no ha pogut veure encara,
d'ençà que el món és món, més gentil cara.
Bah! bah! Veient-la sola l'has vist bella,
car son pes en cada ull era el pes d'ella;
posa-hi amb ella en la balança alguna
de les beutats que et mostraré en la festa,
i aquella minvarà i guanyarà l'altra.