Pàgina:Poetes valencians contemporanis (1908).djvu/11

repartix a sos fills el Treball sant,
i en la taula la Pau i l'Alegria
les flors van desfullant.

A un costat obri l pou l'humida gola,
i, perquè tinga perfumat dosser,
la garlanda de flors, que al vent tremola,
extén sobre l brocal un gesmiler;
i per la franca porta, mai tancada,
les flors despreses i el flairós perfum
a dins penetren en la dolça onada
de l'aire i de la llum.

Pengen del mur l'aixada i la corbella
que a terra fan baixar el suat front;
el pulcre canteret, que la donzella,
encorbant el braç nu, porta a la font;
i, plena d'armonies misterioses,
la guitarra, que ensems gemega i riu
a la llum de la lluna, en les gustoses
velades de l'estiu.

Allà dins, entre alfabregues florides,
en el corral, baix l'ample taronger,
mormorejant pregaries beneïdes,
la mare agrunsa a son infant darrer;
i al cim de la cabanya, fent-la un temple,
santificant sos gojos i dolors,
obri eterna la Creu, per digne exemple,
sos braços protectors.

Tot riu entorn: va l'aigua cristallina