Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/179

Aquesta pàgina ha estat revisada.

tot dantme besades,
corrents platejades
mos fértils esplets.

Jo sé que m' adornan
mil formes hermoses...
mes, son poch vistoses
mes gales majors;
per ço ab greu recança,
quan tan fosca 'm miro,
¡suspiro, y suspiro,
per tindre colors!


Aixís la Terra al Senyor contá conmosa,
Lo del novell de son primer pesar,
quan les plantes movent sa fulla ayrosa
aixís varen parlar:


— Molt, Senyor, nos encisa
nostre fullatje,
tant retallat y tendre,
y ab gracia tanta,
que bé 's creuria,
que 'l tallaren dels ángels
les mans polides.