Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/110

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Quan éll arriva
¡trista princesa!
febre nociva
la té sotmesa:
Folla delira, de res té esment;
mes lo rey mana lo casament.

Y encar' s' obstina
son mal crudel
¿mes quí endavina
decrets del cel?
La mort s' hi atança... y no la vol;
la veu tan bella, que se 'n condol!

IV

Donosa dama,
que 'l bé atresora, .
lo poble l' ama,
la córt l' adora,
fins éll que un dia vil l' oblidá,
com foll l' estima ¡bé goig tindrá!

¡Pobre hermosura!
com-si nodrís,
fonts de amagura,
may te un somrís:
Fera tristesa son cor abat;
de balls y festes s'ha retirat.