Pàgina:Poesies (1885).djvu/61

Aquesta pàgina ha estat validada.

TENEBRES


Et lux in tenebris lucet.



Vaig veure 'l mon dels pobles. Y per la volta blava
Reinavan les tenebres d'una suprema nit:
D'horror ó d'esperansa la terra tremolava,
D'afany jamay sentit.

Una remor inmensa, crexent, tempestuosa,
Dins l'ombra s'escampava pe 'ls quatre vents del cel.
Casi engrunant la terra, s' alsava portentosa
Com una gran Babel.

Y la Babel crexia, crexia... Jamay plenes
Ses portes n'engolian de temples y palaus!
Del llamp era senyora, y omplia de cadenes
Los elements esclaus.