Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/98

Aquesta pàgina ha estat validada.




III


Després de la condemna. Par-
lament als qui l'han condemnat


cPer no molt de temps, atenesos, us emportareu l'anomenada i us serà atribuïda la culpa per part d'aquells que volen difamar la ciutat, d'haver mort Sòcrates, un savi. Car diran que sóc savi, àdhuc no essent-ho, els que us voldran ofendre. Si haguéssiu esperat un quant temps, aquest fet s'hauria esdevingut naturalment. Car ja veieu la meva edat, com estic avançat en la vida: que prop estic de la mort. Això no ho dic a tots vosaltres, sinó només a aquells que han votat per la meva mort.d
A aquests els diré encara el següent. Tal volta us penseu, atenesos, que m'he perdut per manca d'aquells discursos que us podien convèncer, si jo hagués volgut fer-ho tot i dir-ho tot per defugir la justícia. Ben lluny d'això. Em perdo per manca, certament, però per manca de gosadia i de desvergonyiment i per no voler dir-vos aquelles coses que us hauria estat plaent d'escoltar, si jo hagués vingut aquí planyent-me, plorant i fent i dient moltes altres coses que jo sostinc que són indignes de mi, eles quals, però, esteu certament acostumats a sentir a d'altres. Però jo, ni abans pensava que calia fer res d'innoble per evitar el perill, ni ara em penedeixo d'haver-me defensat així; ans m'estimo més morir havent-me defensat com ho he fet, que viure havent-ho fet de l'altra manera; 39car ni davant la justicia, ni a la guerra, a mi ni a cap altre home no escau de tenir els ulls fits en com podrà defugir la mort per tots els mitjans. Moltes vegades en els combats és evident que hom evitaria la mort si llencés les armes i demanés gràcia als enemics; i en tots els perills hi ha moltes maneres de fugir de la mort si hom està decidit a fer-ho i a dir-ho tot. Però