Las dos ben repimpolladas, á brasset del senyor Zacarías, entraren á la botiga.
Lo senyor Cosme estaba absorvit en la lectura del códex; s' aixecá, saludá ab amabilitat las senyoras y encaixá ab en Zacarías.
— Séguin... volen que passém á la galería?... Vinguin, vinguin. — Admiraren los aucells refilant que donava gust.
Zacarías. Aquí te las capsetas per la cria de canaris; hi farán llur niu.
Cosme. Zacarías, tóquila: es vosté un home que val tots los demés, tot ho sab fer; li dono las gracias.
Z. Sab, m' entretinch, es una distracció; jo sol m' ho he aprés; aixó no es res; tothom ho sab fer. Lo que tindria d' haver vist es lo sepulcre que vaig regalar á l' oncle frare; alló si que té mérit.
Rufina. Digui, senyor Cosme, ¿com explica aixó de que eixas capsetas serán los nius del canaris!
C. Res de més senzill: las penjaré al voltant de la gavia ahont tiraré plomas y cotó fluix que los canaris arreplegarán pera posar dins lo niu perque sia ben tou, hi faran los ous y la femella los cobará.
R. Quin ínstint! Quina intel·ligencia! Las bestias nos ensenyan lo que tenim de fer.
C. Qué vol dir?
R. Está clar; nos ensenyan á buscar parella y á fer lo niu; no es veritat Zacarías?
Z. Aixís ho veig.