Pàgina:Pensaments (1912).djvu/50

Aquesta pàgina ha estat validada.
52
J. Leopardi

companys com més vell que ells i, reflexionant, s'adona que, efectivament, en el món hi ha un nombre de persones més joves que ell, avesat a considerar-se col·locat, sense contradicció, com en el grau suprem de la jovenesa, i, si bé 's reputava inferior als demés en tota altra cosa, creure-s en quant a joventut no excedit per ningú, perquè 'ls més joves que ell, no gaire més que criatures, i rares voltes companys seus, no formaven part, per dir-ho així, del món. Alesores comença a comprèndre que 'l valor de la jovenesa, considerat per ell com propri de sa naturalesa i de sa essencia, fins al punt que dificilment li auria sigut possible imaginar-sen separat, es de curta durada, i devé curós d'aquest valor, tant en quant a la cosa en sí com en quant a la opinió d'altri. Certament, de ningú que agi tombat els vint-i-cinc anys, després de la qual edat comença a marcir-se sobtadament la flor de la joventut, se pot dir, amb veritat, a no esser que 's tracti d'algun estupid, que no agi experimentat desventures; perquè, aduc avent la sort sigut en tot pròspera ad algú, també aquest, passat aquell temps, coneixeria per sí mateix una desventura greu i amarga entre totes les altres, i potser més greu i amarga a qui sigui en altres coses menys desgraciat; això es, la decadencia o 'l terme de sa benvolguda joventut.