Pàgina:Pensaments (1912).djvu/4

Aquesta pàgina ha estat validada.

cert lo primer; però fixem-nos un moment en l' alcanç de la suposició feta en segon terme.
   Convindras amb mi que 'l pessimisme, segons la més vulgar i comprensible explicació, consisteix en no veure (ja a grat-scient, ja per natural propensió d'un organisme malaltiç) sinó l'aspecte trist o depriment de la vida en totes ses manifestacions, sense contrapesar-lo, sense compensar-lo, podriem dir, armb l'aspecte bell i encoratjador que la mateixa vida 'ns ofereix. Se tracta, doncs, d'una percepció essencialment subjectiva, moltes vegades merament circumstancial, però sempre incompleta i, com a tal, defectuosa.
   El pessimisme d'en Leopardi no 'y ha dubte que fou generat per una i altra de les esmentades causes.

   En Leopardi, rar exemple de precocitat (ho prova sa curta existencia [1] i sa molt copiosa obra literaria [2]) visqué gairebé sempre reclòs en sí mateix, en absoluta solitut, rodejat sols dels seus llibres, judicant el món exterior, més que per experiencia i observació propries, a travers de les alternatives més o menys doloroses de la

  1. Nasqué a Recanati, ciutat de la Marca d'Ancona, el 29 de juny de 1798, i morí a Napols el 14 de juny de 1837.
  2. Vegi-s Capelleti: Bibliografia leopardiana (Parma, 1882).