Pàgina:Pensaments (1912).djvu/26

28

J. Leopardi

discutint lo just i lo degut. En qualsevol circumstancia són superats fins i tot per molts inferiors ad ells, no sols en talent o en altres qualitats intrinseques, sinó en aquelles que 'l món coneix i majorment aprecía, com bellesa, joventut, força, esperit i aduc riquesa. Finalment, sigui'l que's vulgui llur estat en la societat, no poden obtenir ni aquell grau de consideració que obtenen els verdurers i bastaixos. I en certa manera això té la seva raó; perquè no es petit defecte o desaventatge de natura 'l no poder aprendre 'l que fins els estults aprenen facilissimament, això es, aquell art que per sí sol fa semblar omes els omes i les criatures; no poder, dic, no obstant tota classe d'esforç; ja que aquests individus, encara que inclinats per naturalesa al bé, no obstant coneixer la vida i els omes millor que molts altres, no són, com devegades semblen, gens més bons del que sigui licit esser sense mereixer l'oprobi d'aquest títol; i estan mancats de les maneres del món no per bondat, o per elecció propria, sinó perquè tot llur desig i estudi per aprendre-les es debades. Per això, ad aquests, no 'ls resta altra cosa a fer sinó adaptar l'anim a la llur sort, i, sobre tot, procurar posar esment en no voler amagar o dissimular aquella ingenuitat i aquella natural manera de fer que 'ls es propria; per-