Pàgina:Pensaments (1912).djvu/11

Aquesta pàgina ha estat validada.
13
Pensaments

esforç se 'l procuri destruir o foragitar. També solen esser odiadissims els bons i els generosos perquè ordinariament són sincers i designen les coses per llurs noms. Culpa no perdonada pel genre umà, el qual no odía tant al qui fa mal, ni al mal mateix, com ad aquell que 'l nomena. De manera que més vegades, mentres qui fa mal obté riqueses, onors i poder, qui 'l nomena es rocegat cap als seus torments; estant els omes del tot disposats a sofrir, o dels altres o del cel, qualsevulga cosa, amb tal que de paraula 'n siguin exempts.

II

 Recorre les vides dels omes il·lustres; i si 't fixes en aquells que 'u són, no per escriure, sinó per fer, dificilment ne trobaras gaires verament grans que no agin quedat sense pare en la primera edat. Ometo dir, parlant dels que viuen de renda, que 'l qui té 'l pare viu comunament es un ome sense cap facultat, i, per consegüent, no pot res en el món; tant més quan al mateix temps es ric en expectativa, per lo qual no pensa en procurar-se béns amb el treball propri, lo qual podria esser motiu de grans fets; cas, omperò, gens comú, perquè,