Pàgina:Obres de Q. Horaci (1922).djvu/75

Aquesta pàgina ha estat revisada.
Oda VIII


A Barina

Si alguna volta els cels et castiguessen,
Barina, per tos falsos juraments;
si et sortís a les ungles una taca
o corqués una dent,

et creuria; mes sempre que perjures
augmenten de ton rostre els atractius,
i els jovincels sospiren per trobar-se
de ton amor captius.

Jurar pots sens temença per les cendres
de ta mare i pels astres lluidors,
i fins per les Deitats qui jamai senten
de la mort la fredor.

De tot això les nimfes ruboroses
se'n riuen, i amb Ciprina fa altre tant
el fer amor, qui esmola ses sagetes
en roc que mana sang.

Per altra part creixent van tots els joves
per a ser tos esclaus; ni els vells aimants,
sovint amenaçant-ho, fugir saben
de tes tiranes mans.