Pàgina:Obres de Q. Horaci (1922).djvu/43

Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 43 —

i el foll anhel voldrien que als finits
amors obrís els cors altra vegada.

M'abrusa tot Glicera, que el brillant
marbre més blanca i fina,
m'abrusa sa garbura provocant,
i el rostre lliscadís per qui la mira.

Venus tota estimbant-se sobre mi
deixa sa Xipre aimada,
ni que de guerres canti pot sofrir;
sols vol que d'amor canti les fiblades.

Amb l'eura viva aquí porteu, infants,
pur encens i verbena;
porteu taces del vi que té dos anys
per a aplacar a Venus amb la ofrena.


Oda XX
A Mecenes

Per mon terreny Sabí,
car Mecenes, si passes,
beuràs en xiques taces,
perquè és meixant el vi,