Pàgina:Obres de Q. Horaci (1922).djvu/126

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Brinquen els bèns en la devesa herbosa,
quan al decembre ta diada arriba
i per les prades amb sos bous el poble
gamba festívol.

Els xais sens témer amb els llops tustegen,
i escampa el bosc a ton pas ses fulles,
i el cavador sobre la odiada terra
trena ses danses.

Oda XIX
A Télephe

Tu, Télephe, ens comptes els anys que han passat
d'Ínac fins a Codrus, qui intrèpid donà
per s'aimada pàtria la vida i la sang,
d'Eac el llinatge, de Troia els combats;
mes no ens dius una àmfora de Chiüs quant val,
ni qui amb focs tempera les aigües del bany,
ni on ni en quina hora podriem trobar
abric contra l'ira dels frets Pelignals.
Minyó, buida el gerro, minyó, omplena el vas,
que tres o nou voltes desitjo brindar.
Per la lluna nova i el cel estrellat
i l'augur Murena mos brindis seran.