Seguim la llum per sobre 'l mar. ¡Qu'onades
hi deuriem trobar endintre, endintre!
Les qu'eixa nit han d'arribâ a la platja,
les de demà, i encar les d'altres dies,
les qu'encare son lluny i que s'afanyen
caminant cap aquí, les sents que vénen?
· · · · · · · · · · · · · · ·
La nit s'extén per tot, la mar ressona.
III
Sota les estrelles, d'espatlles al mar,
una galta humida, fresca de serena,
una galta suau i plena
es ben dolça de besar.
Entre dos silencis, bes silenciós,
còm vares deixar-nos tremolant tots dos
dins la nit quieta, am deixos ardents
de la mitj-diada i dels terrals vents.
El reberes silenciosa.
Mos llavis, dolços encar,
te van preguntâ una cosa,
i tu no'm vas contestar.
Què vaig preguntar-te?... Sols recordo'l bes
i que se sentia la plena mar alta.
Tu, tota caiguda, semblaves malalta...
Oh! No hi tornaré mai més.
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/44
Aquesta pàgina ha estat validada.
