Aquesta pàgina ha estat validada.
—No temis ja—lo qu'es passat,
aixeca 'l vol:
el cel es blau,—els arbres verds,
i brilla el sol.—
Així meteix—dic a l'aimat:
—Oblida ahir:
diga-m avui—am cor lleuger
lo que'm vols dir.
ELL
Còm asserenes mon neguit,
còm fuig mon dol!
Ets el cel blau,—ets l'arbre verd,
ets el meu sol.
