Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/239

Aquesta pàgina ha estat validada.

i els seus ulls n'estàn com enlluhernats...
Els ressons musicals plens d'una queixa
diuhen l'infant qu'en sos costats s'agita:
la gran dolçor del cel es la meteixa
del seus ulls, feta immensa i infinita.


V


Tot l'estiu l'he anyorada dintre'l cor
i are l'han vista els ulls que resplendia
ab el novell infant ja al braç, i fort.
L'he vista molt de lluny a plè mitj-dia:
ella alçava l'infant davant del sol
i el besava en la llum que'ls revestia.