Aquesta pàgina ha estat validada.
i ara ni en terra ni en cel
ens volen per companyia.
—Ai! Filles meves, hont sou,
que us sento i no us veig enlloc?
—Som dins de l'obscuritat
i et seguim pel camí fosc.
No sents la mare com canta?
Ella es vora del cel blau.
—Canta, esposa, fila i canta,
que l patî'ns faràs suau.
Quan l'esposa canta i fila,
el casal s'adorm en pau.
· · · · · · · · · · · ·
Les veus dels moços que criden
desperten al comte Arnau.
XVI
—Ei, nostramo, la soldada!
—Quina soldada volèu?
—La que'ns cal i es de justicia.
—La que solieu haurèu.
—D'aquella ja no n'hi ha prou:
volèm el sou i el bou.
—Per què'm parleu am questa ira,
com si fos un malfactor?
