Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/56

Aquesta pàgina ha estat revisada.


Mireu-vos, quina planta! És una torre.
M. ii. Al mar jo la vull veure.
M. i.
El que és llavores

poc ne veuràs la planta: hi seràs dintre.

M. iii. (A II.) ¿Ja t'hi has ben pensat, tu que t'hi
tant, en les teves coses?
[penses
M. ii. Oh! No et creguis,

que no em fa gens de goig, de cop i volta
ficar-me en 'questa nau no coneguda,
i nova, i que és tan alta, i governada
per un estrany, i no sabé on ens porta
ni com hem de tornar, ni quan…

M. i.
Pro diuen

que és molt home de mar, valent, i diuen
que és gran i va perdut.

M. ii.
Doncs si perdia

les seves naus, també pot perdre aquesta.

M. i. Diu que no: els déus se li han tornat propicis.
M. ii. Pro qui ho diu, tot això?
M. i.
Dimant ho deia

ara mateix, cercant la gent per 'nar-hi.

M. ii. I an ell qui li ha dit?
M. i.
Ja pots pensar-ho:

és del consell del rei…

M. iii.
Pro què tants dubtes?

Si tanta temor tens, per què t'embarques?

M. ii. Què vols que et diga! És que la mar me tira

i sempre m'ha tirat. (Girants'hi.) Ah! gran

[bagassa!

M'hauràs, a l'últim! Ja ho conec…

M. i.
Mireu-vos:

ja ve Dimant amb l'altra gent.

M. ii.
Pregunta-li

tu si ell ho sap, on hem d'anà… I pregun-

[ta-li