Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/18

Aquesta pàgina ha estat revisada.


Nausica... — Oh!.. i què més? No tinc paraules

per dir lo que jo sento que em diria.
Fóra un encís... fóra un encís... Oh! és massa
pel meu cor tan petit... pro, per la pensa...
— Potsê no ho saps, i els déus ja te l'acosten. —

(Transició. Riu.)

Oh! que sóc folla! oh! que sóc estranya
d'embriagar-me amb somnis i quimeres!
Doncs què és això, Nausica? ¿Tens la fúria
d'una sibil'la a dintre teu, que rodes
fora de tu i que t'estàs fa estona
tota sola parlant com una orada?
Oh! l'eixerida, oh! la diligenta,
que passa l'hora somniant fantasmes
i fent l'amor amb héroes invisibles,
amb fills de l'aire i de la nit! On era?
Buf! s'ha fet fonedís. (Riu enjogassada.) Déus,

[no us demano

coses de l' altre món: només serveu-me
viva la clara font de l'alegria...
(A les companyes, que tornen corrent:)
Ja vinc, ja vinc. Heu enllestit?

Donz. I.
Detura't.
Donz. II. Ai! si ho sabesses!
Donz. III. Quin espant!
Naus.
Què passa?

Que heu pres mal? Esteu totes trasmudades.
Donz. III. Encara em bat el cor.
Donz. II.
Jo no em tinc dreta.
Dim. Tampoc n'hi ha per tant.
Donz. II.
Oh! tu no hi eres.
Naus. Pro, digueu-me, què ha estat?
Donz. I.
Mentres plegàvem

la roba, tot de cop... No, no puc dir-ho,
que tota jo tremolo.