gionalista ha sigut un cassino polític. Aquella excomunicà als que posaren fè en la evolució del catalanisme dintre de les formes actuals de l'Estat espanyol, i més especialment en el programa del general Polavieja; aquesta, segons el parer de molts, avui per avui, ha d'expulsar del partit als quins no s'han atingut a la conducta determinada pel seu directori en la ocasió de la vinguda del Rei i semblen decantar-se a donar força an en Maura.
Però posem-nos les mans al pit: la heterodoxia polaviejista, amb el nombre i qualitat de la gent que incorporà a la corrent política catalana, amb els organismes de lluita que creà, poderosos en la prempsa i en les urnes, amb la aparició que provocà d'aquell gran acumulador de simpaties que's digué doctor Robert, i amb tots els èxits sorollosos que se'n seguiren, feu minvar o feu créixer la força del catalanisme? D'en Polavieja i dels intents que portés amb la seva política, qui se'n recorda? Però del catalanisme escampat amb ocasió d'ella jo crec que tothom se'n recorda prou més que abans.
Doncs, be: quin perill veièu are en que uns socis de la Lliga Regionalista se decantin més ençà o més enllà d'en Maura, si això ha de portar un nou increment a la nostra causa? En Maura passarà, però la conciencia amorosa que en un poble's desvetlla de la propia personalitat no passa: se nodreix de tots els fets, de totes les idees, de tots els homes que en un moment pugan convenir al seu desenrotllament, assimila lo que'n pot assimilar, llença lo inassimilable; i quan aquells fets, homes o idees, ja no són més que un record, si ho són encare, la causa del poble, cada dia
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/70
Aquesta pàgina ha estat validada.
