Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/53

per la malura que us generà; i també perque vull que poguèu contemplar, com únic ver i suprèm goig de la existencia, el decaure d'ella en l'anorreament. Per això us dic: renuncièu triomfants a tots els enganys de la vida! malehiu els plaers mentiders que us la fan amable! malehiu l'amor rihent-vos de son esquer, barrera de la pau del No-Esser! malehiu la fè del sentir que us enlluherna amb miratges d'un cel més enllà de la vida! Per què hi hauria un més enllà? per què un cel, per què un tedi etern sens saber què més demanar al esser? per què l'esser?... El No-Esser es la pau, es l'oblit, es el repòs etern del tot en el no res. Doncs, mentres viviu, aimèu tot lo que us inclina a la pau del No-Esser. Aimèu el dolor que us la fa desitjar. Aimèu el no-amor que l'assegura per sempre més; aimèu la mort que n'es la sublim portalada. L'únic ver i suprèm goig de la vida sia en vosaltres el renunciament a la vida.»
 Aixís parlà a les gents aquell home. Què dic aixís? Això vingué a dir: mes còm ho digué, quín màgic encís posà l'esperit de Tenebres en ses paraules, sols podrien dir-ho els quins les sentiren i s'embriagaren d'elles. Era una societat pervertida i lassa. Mes la veu del fosc apòstol fou com un ressort nou: aquell món tingué un ideal; i la potencia destructora d'ell començà a obrar desseguida, violenta. Primer s'amparà dels esperits més alts que's tornaren deixebles eloqüents; els sabis i'ls artistes vestiren les llurs concepcions, les obres llurs, d'una penetrant sinceritat, d'una sinistra bellesa. I l'ideal tornà moda. En les altes societats, en els palaus i salons, els joves cavallers, vestits de negre, i les dames vaporoses parlaven de l'amor amb rialla