Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/34

Aquesta pàgina ha estat revisada.

de la seva contraposició; però aixís que s'aparten i l'un desapareix dels ulls de l'altre, submergint-se cadascú en la seva multitut respectiva, l'odi torna a agegantar se i'l conflicte renaix enorme i sagnant a voltes.
 De modo que jo m'he arrivat a creure que, en semblants conflictes, si un a un fossen a trobar-se els que estàn en lluita, i's tractessen d'home a home, no hi hauria guerra; perquè el burgès absolutament odiós, el treballador absolutament odiador, no són en lloc, fòra de la multitut, o de l'esperit de multitut; i que l'odi col-lectiu i la guerra sols naixen i's nodreixen de la abstracció i'l desconeixement viu. Que, en resum, es molt difícil estimar de lluny o aixís, en massa; i que'ls que diuen que estimen a una massa, lo que estimen es una idea monstruosa que posen al damunt d'ella; es dir que, en rigor, estimen una obra propia, s'estimen sols a sí meteixos. Aixís de la abstracció i la multitut no'n pot naixer veritable sinó la guerra; i la pietat que en naixi, si per cas, es falsa.
 I are vull parlar d'aquesta falsa pietat abstracta, que's fa molt general, i que'm sembla molt pitjor que l'odi. Perque l'odi, al menys, es activitat del cor, es vida; i mentres hi ha vida hi ha esperança de redempció. L'odi pot tornar amor, d'alguna manera; mes la falsa pietat adorm la conciencia, el fals amor paralisa'l cor i mata l'ànima.
 Sentim, per exemple, alabar la caritat d'una població perquè amb el tribut de ses almoines s'hi han fet moltes obres pies, molts assils, moltes escoles, molts hospitals, molts convents. Pels vells, pels infants, pels invalits, per dònes perdudes, per tot vici, malura, o devoció o necessitat hi ha institució adequada en