Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/306

Aquesta pàgina ha estat revisada.

La lliga del bon mot, pàg. 235.—Nova explicació del seu objectiu; nova apologia de la puresa i santetat de la paraula.


Volum II



Elogi de la Paraula, pàg. 3.—Aquest Elogi i'ls altres que segueixen, de molt difícil extracte, són essencials en la obra de l'autor; constitueixen ensemps la seva estètica, la seva ètica i la seva sociologia. No cal més que recomanar-los amb preferencia perquè donen la clau de tota la seva personalitat de publicista.
El catalanisme en el llenguatje, pàg. 71.—Explicant la vitalitat interna de la llengua catalana, pel fet d'haver resistit a dos sigles d'esterilitat literaria i a un sigle, el xix, tot ell de lluita y unificació: periodisme, sistema parlamentari, que fou precisament el de la renaixensa.
Als estudians, pàg. 85.—Exhortació al entussiasme ideal, com font de tota grandesa colectiva.
El drama musical de Mozart, pàg. 97.—Memorable conferencia a la Associació Wagneriana que conté una subtil interpretació del Don Joan i revela la finura de sensibilitat artística del nostre escriptor.
En pro de les varietats dialectals, pàg. 135.—Ponencia del autor en sentit d'utilisar les varietats dialectals en el conrèu de dita llengua, recomanant no deixar-se enlluhernar per un ideal d'unitat arbitraria.
El Rei en Jaume, pàg. 155.—Glosa magnífica de la Crònica de Jaume I, de la figura del gran rei i de la consolidació històrica de la nostra nacionalitat.
Joan Sardá, pàg. 191.—Es la necrologia llegida a l'Atenèu, constituint un bell estudi biogràfic i crític d'aquell