Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/296

més rodona de les que ell tenia per veritats úniques. Aixís se complavia molt, ultimament, en la lectura i cita de textes de Spencer, de Taine, i de tots aquells que, procedint de camps oposats al seu i havent- hi cobrat gran autoritat, venien a l' últim i com per força a haver de confessar, per immutables, les veritats que ell havia professat sempre com úniques. Mes si en lo purament especulatiu la seva intel-lectualitat era poc amiga d'innovació, en lo més pràctic era molt curiós i de gran apetencia. Li plavia informar-se be de tota cosa nova, i quan se posava a tractar un tema històric, per exemple, o de qualsevulla especialitat tècnica, tenia molt punt en documentar-se dels fonaments d'ella i dels últims avenços que s'hi haguessen fet, perquè la seva serietat avorria el parlar superficialment i a la lleugera de les coses. Solia alabar-se, per exemple, de que quan se tractà de l'enderroc de les muralles de Barcelona, i l'element militar s'hi oposava per rahons de l'art de la guerra, ell no parà fins a procurar-se les obres més recents sobre fortificació, se les estudià a conciencia, i publicà uns articles demostrant que les rahons dels nostres militars eren antiguades i ja no tenien cap valor en la moderna tàctica, deixant molt admirats als militars que anaren a trobar-lo i li demanaren nota dels llibres de que s'havia valgut i que ells encare no coneixien. Aixís tingué també tanta afició a estudiar punts de la historia contemporània, especialment de les nostres guerres civils, que tractà sovint en llargs seguits d'articles que alternava molt gustós amb els que solia fer sobre política d'actualitat; però era ja després d'haver visitat els llocs del fet que tractava, d'haver parlat amb els tes-