una cançó: tot ho venç, i davant d'ella tota cosa's doblega, transforma i il-lumina. Sols cal saber-la treure de ben endintre, i saber-la cantar ben enfòra. Aquest es l'art del poeta. I tots ho som de poetes, no més ens manca adona-ns-en...
I are, a Déu siau; massa he parlat... Volgut hauria, ja que pera parlar-vos en aquest acte me triareu, no haver-vos dit sinó paraules vives, com donant vos exemple per tot l'any. Mes prou conec que he dit moltes coses vanes; aprofitèu l'haver-les escoltades amb paciència pera desafugir-vos de llurs semblantes, i aixís, encare que per contrast, us hauré donat un bon exemple. I si alguna paraula viva havèu sentit (que jo sé que alguna n'hi hauré posada, perquè, escrivint aquest discurs, més d'un cop una febre delitosa m'ha fet tremolar el pols i mos ulls s'han enterbolit), si havèu sentit una paraula viva, una sola... llavores feliç jo, feliços vosaltres. A Déu siau.
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/26
Aquesta pàgina ha estat revisada.
