Pàgina:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu/232

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Com foren casats, per mes qu' ell s' afanyás per mantenir pau y concordia, ella sempre estava mal contenta; no 's cuidava de clau ni de mesura, sino de tenir plat, escudella, tassa y sal que ningú hagués tocat; no volia res del mercat si hi havia home penjat, sino perdius, conills y francolins vius; tenia en sa cambra foguer y olleta, dormia fins á las deu, no filava ni cusia, no 's treya las mans dels guants; mes

Sols claus tenia
Al seu mig cofre
Ple de girofle
E drogueríes....
Pasta de muda,
D' oli de ruda
O de ginebre,
Pols de gingebre;

Molla de muja
Ab unt de suja
E de rovell.
Ab cert vermell
Tret d' escudelles,
Morros e celles,
S' empeguntava.

En los dias de festa la matinada ja s' afanyaba per poder ben lluir, entraba á l' igglesia quant era ja comensat lo sermó, s' enfadaba si no s' alsaban las donas, per lo soroll que feya besant sas amigas, lo predicador tenia que pararse algun temps y s' estava á la igglesia fins que la treyan ab anellada. Per l' advent li prenia molts diners, anaba pels mercats y la gent li feyan lloch com si Mestre Corá mostrás sa destresa y á molts gentils ciutadans los donava ó demanava fira. Anaba 'ls banys y allí ballava ab sas vehinas y menjava perdius, gallinas, pollets petits, ous ab gingebre etc. y bevia grech, clarea y malvesía, ademés de lo que pujava 'l gasto de l' apotecari y de la banyadora. Tornaba acompanyada de cants y brandons. Si ell may gosaba preguntarli d' on venia, ab quina furia responia ella:

En la color
No-u coneixeu?...
Content seriau,
Tant amerieu
Un' aldeana
Dona serrana
Qui visten capes.
Del temps de chapes
Sou e d' antany.

No sou d' enguany,
Ja no-us usau...
¡Hun cos tan bell
Alt com plançó
Ab un beçó
Xic, caganiu,
Sech, ronadiu,
Flach, setmesí...
So emparellada!