Yo-m trob' offés | contra tu ab gran culpa,
E si no-y bast | tu de ma carn te farta
Ab que no-m tochs | l' esperit que á tu sembla.
E sobre tot | ma fe que no vacile,
E no tremol | la mia sperança
Puig que no-m fal | caritat, elles fermes,
E de la carn | si-t supplich no m' en hoges.....
28O quant será | que regaré les galtes
D' aiga de plor | ab las lágrimes dolces!
Contricïó | es la font d' hon emanen;
Aquell' es clau | que 'l cel tancat nos obre.
D' atricïó | parteixen les amargues
Perque 'n temor | mes que 'n amor se funden;
Mas tals quals son | d' aquestes me abunda
Ja havem arribat á la última part que es la dels Cants de mort. Morí aquella tan estimada, y tan exaltada Teresa, y ¡quánt llastimosa no degué ser la veu de nostre poeta!
Han ja romput | lo fil tenint la vida
De vos qui sou | de aquest mon exida,
Segons los fats | en secret ordenaren.
Tot quant yo veig | o sent dolor me torna.....
O Deu perqué | no romp l' amarga fel
Aquell qui veu | tot son voler perir?.....
Tu, Pietat, | com dorms en aquell cas?
Que 'l cor de carn | fer esclatar no saps?
No tens poder | qu' en tal temps lo acaps?
Qual tan cruel | qu' en tal cas no 't loás?
Llavors se recorda de son amor ara purificat per la Mort:
Está mesclat | d' altres metals sutzeus,
E mes al foch | en fum se va la liga
Leixant l' or pur | no podent-se corrompre;
