C'om no veyrets | que-ns avans d' una spenta
En acunçar | nostre desliurament,
E mes com vey | ço que-ns demana Força
Que no soffer | algun rehonament;
De que lengueix | ma virtut é ma força.
5Perque no say | ni vuy res al presen
Que-m puixa dar | en valor d' una scorça,
Mas Deu tot sol | de qui prench fundamen
E de qui fiu | hi 'b qui mon cor s' esforça;
E d' altra part | del bon rey liberal
Qui socorrá | per gentilesa granda,
Lo qui-ns ha mes | del tot en aquest mal
Qu' ell m' en traurá | car suys jus sa comanda.
- TORNADA.
Rey virtuós, | mon senyor natural,
Tots al presen | no us fem altra demanda
Mas que-us record | que vostra sanch reyal
May defallí | al qui foy de sa banda.
II. També es molt singular una obra (encara qu' estrampa, se pot partir com altres de la mateixa especie, en coblas de vuyt bordons) que comensa aixís:
1Jus lo front port | vostra bella semblança
De que mon cors | nit é jorn fa gran festa,
Que remirán | la molt bella figura
De vostre faç | me 's romasa l' emprenta;
Que ja per mort | no s' en partrá la forma,
Ans quant serai | del tot fores d' est segle
Cells qui lo cors | portarán al sepulcre
Sobre me (l. ma) faç | veurán lo vostre signe
2Si com l' infant | quan mira lo retaula,
E contemplant | la pintura ab imatges,
Ab son net cort | no lo 'n poden gens partre,
Tan ha plasser | del aur qui-ll environa;
Atressí-m pren | denan l' amorós sercle
De vostre cors | que de tans bens s' anrama,
Que mentre l' vey | ......... lo contemple
Tan hay de joy | per amor qui-m penetre.
3Axí-m te pres | é liatz en son carçre
