Pàgina:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu/182

Aquesta pàgina ha estat revisada.

poeta [1]. Fizo la pasion de amor en la cual copiló muchas buenas canciones antiguas así destos que ya dixe (Bergadan, Bellviure, P. March y pot-ser altres, francesos o italians, lo qual prova que esta obra perduda era per l' estil de Conort de Ferrer y del Lay de Torroella) como de otros.»

Encara que coneixem d' est autor XV ó XVI obras, nos contentarem d' anomenar algunas, comensant per la següent feta en presó que molt be mereix ésser transcrita de cap á cap. Es croada unissonant.

1Desert d' amichs | de bens é de senyor,
En strany loch | e 'n estrany' encontrada,
Luny de tot be, | fart d' enuig é tristor
Ma volentat | é pensa cativada,
Me trob del tot | en tal poder sotzmés.
No veig negú | que de me s' aja cura,
E soy guardats, enclós | ferrats é pres
De qu' en fau grat | á ma trista ventura.
2Heu hay vist tems—que no 'm plasia res,
Are-m content | d'açó qui 'm fay tristura,
E los grillons | leugers ara preu mes
Qu' en lo passat | la bella bordadura;
Fortuna vey | qu' a mostrat son voler
Sus me volent | qu' en tal punt vengut sia,
Pero no cur | pus hay fayt mon daver
A tots los bons | que-m trob en companyia.
3Car prench conort | de com suy presoner
Per mon senyor | servint tan com podia,
D' armes sobrat | é per major poder
No per deffalt | gens de Cavallaria.
E prench conort | c'om no pot conquerir
Honor en res | sens que treball no senta,
Mas d' altra part | cuyt de tristor morir
Com vey que 'l mon | del revers se contenta.
4Tots aquets mals | no son res de sofrir

En esguart d'u | qui del tot me destenta,
  1. No hi ha hagut altre rahó pera fer nostre poeta del seggle xiii y per suposar dos Jordis, un antich y anomenat del Rey (Jaume I.r), altre lo del seggle xv. Diuhen que 's troba un Jordi en lo repartiment de Valencia, mes fins aixó que res probaria no es veritat si havem sabut mirar be l' edició de Bofarull, ahont sols trobam un A. Jordá.