Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/95

Aquesta pàgina ha estat revisada.
Blanca, aixecantse de cop.

    Oh! Y ells están morint!

Said

    No: no'm demanis
pietat per ells. Jo t'he cregut mes pura
que un raig de sol.

Blanca, plorant.

    Pare! Ferrán!

Said

    Sí: crídal
á aquest home aborrit! Ell en tos brassos
ni viu ni mort!

Blanca

    Qué heu dit!

Said, ab extrema tendresa.

    Per qué l'estimas?

Blanca

    Jo... á en Ferrán!

Said

    Com ho féu que vas las portas
obrirli de ton cor!

Blanca

    L'ánima meva
d'amor no l'ha estimat.

Said

    Qué!

Blanca

    Vos ho juro
Salvéulos!