Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/84

Aquesta pàgina ha estat revisada.
Ferrán, á Carles y Blanca.

   L'arraix.

(S'agrupan los tres per despedirse.
Said, conmogut ferament.

   (Ella
l'estima y ell també!... Si tingués ara
lo polvorí al costat ja foran cendras,
ells, jo, tots. Oh! Vull sanch!)
(Revolcantse per la llitera.)
(Y quina rábia!
Quin batre de martells aquí y als polsos!)

Ferrán, á Carles y á Blanca.

   Qué hi ha? Qué té aquest home?

Blanca, esglayada.

   Deu, sa cara!...

Said

   (Y si m'hagués errat... Si fos... Que ho diga:
jo ho vull saber! Y parlará, sí!)
(A Ferrán.)
Acóstat

Blanca

   Ah!

Ferrán

   Said!...

Said, rihent y suplicant rabiós.

   Parla: qué li deyas; cuyta,
qué li deyas suara á aquesta dona!

Ferrán

   Qué voleu?

Ferrán

   (Qu'es aixó?)