Aquesta pàgina ha estat revisada.
Blanca
Mes cóm ha estat?
Ferrán
L'arraix ho vol.
Carles, interrogantla sorprés.
Ell! Blanca!...
Blanca, avergonyida.
Jo no li he demanat.
Ferrán, per Said.
Be: qué pot témer?
Blanca
(Y ha consentit! Me fa vergonyal)
Carles
Dígam:
qué fan los mariners; nostra gent d'armas?...
Ferrán
Dígam:
Qué han de fer! Consumirse. Oncle, deixéume
caminar, aixó es ample; allá veuríau
trent'homes, tots á munts: la forsa acaban
mes no pas l'esperit; y si poguessen...
Carles
Tot es en vá, Ferrán, que avans de pondres
lo sol d'avuy serém á Alger. Per ella
tremolo, que per mí la mort que vinga.
