Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/79

Aquesta pàgina ha estat revisada.

crudel un pensament estrany que afronta
y plau totduna?...

Carles, espantat.

   Filla meva! Filla!

Blanca, ab ansietat.

   Pequém, pare; pequém?

Carles

   Qué es aixó, Blanca?

Blanca

   (Oh! Qué hauré dit!)

Ferran, á Joanot que se'n torna sense baixar.

   Be: gracias.

Carles, á Blanca.

   Parla, digas!

Ferrán, que ve sense grillons.

   Oncle! Cosina!

Blanca

   Es en Ferrán!

Carles

   Abrássam.

Ferrán, abrassantlo.

   Oh! Ben fort! Y tú, Blanca!

(Donantli la má.)
Carles

   Donchs te deixan
venir?

Ferrán

   Sí, ja ho veyeu; per curta estona.