Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/62

Aquesta pàgina ha estat validada.
Carles

   Nou anys me semblan.
Senyor!

Blanca

   Coratje! Oh, qué teníu? Lo rostre
vos aparteu. Qué us he agraviat? Diguéumho.

Carles

   Donchs, cert: me tens queixós.

Blanca

   Sí?

Carles

   Es que no tractas
á estas gents com qui son. Es que tú, á voltas
fins he vist que'ls parlavas.

Blanca

   Los contesto
si'm preguntan; res més; y me'n allunyo.

Carles

   Fins Said sembla un altre.

Blanca, rápidament y ab certa emoció.

   Ah, no; creyéume;
res dich al... desgraciat.

Carles

   No: al lladre.

Blanca

   Pare!...
com vulgueu.

Carles, ab major exaltació.

   L'assessí!