Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/35

Aquesta pàgina ha estat validada.




ESCENA X


BLANCA, FERRÁN, CARLES


Carles

   Nebot!

Blanca

   Veniu: vos, pare,
diguéuli tot; vos li sabreu respondre.

Ferrán, abrassantlo.

   Oncle!

Carles

   Ferrán, ja'ns veus.

Blanca, á Ferrán afectada encara per la conversa.

   Dígali, dígali.

Ferrán

   Mes que aquest lloch, mon oncle, dina noya
m'estranya'l que he sentit! Aquesta es Blanca?
Un temps, jo ho sé be prou, festiva, ardenta,
entussiasta per tot; y avuy gelada,
lo cor sense glatir! Rostre de nena;
de vella'l cor!

Blanca

   No es cert.

Ferrán

   Perque li deya
que jo amor li tenía!