Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/27

Aquesta pàgina ha estat validada.

pera servir á Deu. Mes m'horroritza
la nostra sort en est instant: lo cálzer
apartéulo, Senyor!

Blanca, ab entussiasme.

    No de ma boca:
jo vull tota sa fel, tota apurarla.

Carles

   Mes no't comprench...

Blanca

    Si jo no'm sé compendre:
qu'heu de compéndrem vos! Mes sé que'm mira
Jesús de dalt del cel y estich joyosa
d'arrostrar lo perill.

Carles

    Filla,'ls corsaris.

(Se'n van al camarot.)






ESCENA VI


HASSEN y OSMAN. Hassen baixa'l primer. Du una teya ab la que encén lo fanal. Osman baixa després devant de Ferrán y se'n torna. S'ha anat fent de nit.


Hassen

   No convé mitja llum: que las mentidas
las llegeixi Said damunt son rostre.
Veurém aqueix patró si es curt de llengua.)

(Bufa la teya y després la tira al mar.)

(Té, s'ha apagat: un xich de fum y á l'aygua.