Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/23

Aquesta pàgina ha estat validada.

tots mos valents... y aquest. Per cuatre gotas
de sanch perduda! Potser si que's creyan
que al dofí se'l abat com á la griva.

Malek, per Said.

   (Si un jorn caus en mas urpas!)

(Se'n va.)
Blanca, plorant.

    Pare, pare!

Carles

   Ay filla!




ESCENA V


BLANCA, CARLES



Blanca

    Cal morir.

Carles

    La mort que vinga
de mans d'aquesta gent y será dolsa:
mes ay, ma filla, si la mort nos déssem
ab nostras mans! L'infern...

Blanca

    No seguiu, pare.
Oh, Deu que trista nostra sort! Si un somni
lo que'ns rodeja apar!

Carles

    Gent malehida!