Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/151

Aquesta pàgina ha estat revisada.
Blanca

    Mes...

Ferrán

    Qu'están per venir! Va, donchs. Tú, prega
que no surti la lluna.

(A Said.)


Sort!

Said, conmogut per la magnanimitat de Ferrán.

    Ah! 'Ls brassos!
No me'ls negueu!

Ferrán, abrassantlo.

    Said! Ab tota l'ánima!

Blanca

    Deu meu!

Said

    Gracias!

Ferrán

    Depressa!
(Al pujar la escala.)
(Si fins ploro.)



ESCENA XI


BLANCA, SAID. Fins acabar l'obra ab rapidés.


Blanca

    Said, fugiu!