Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/68

Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 64 —

tos fets llejeixo, escrits en lletras d' or
dilatar sento l' ánima joyosa
bullir sento la sanch dintre mon cor.



Altiu lo pensament romp sas barreras;
vetj las barras vermellas ondejar,
y partir á tos fills, en sas galeras,
las remotas regions á conquistar.



Y tornar ab gran nom y gran riquesa
alcansat ab prodigis de valor,
mentres lo mòn celebra sa noblesa
y la glòria ls' reserva sòn vert llor.



Y la indústria floreix ab alegria;
lo cantar del poeta es desitjat;
y la fé y religió, que se extingia,
se abrassan ab la santa llibertat.



Mès aixó es un deliri que enagena,
y tòt somni fineix al despertar;
y las horas ques' passan sense pena
troban sempre en sòn fi dol y pesar.



Aparto de ta historia la mirada
comparant lo present ab lo passat,
y la fixô ditxòsa y estasiada
en lo rich paradís que Dèu t' ha dat.



Vetj que ploran tos rius llágrimas puras
que una verda califa reculleix;