Pàgina:Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1877).djvu/133

Aquesta pàgina ha estat validada.
131
 

la veritat ho foren aquells y aprés mereixqueren esserlo tots los descendents. Y dins nostra España al rey D. Alonso de Castella desé de aquell nom tambe li fonch llevat lo regne y contra ell uberta guerra per los castellans esent lo mes sabi, lo mes lliberal y magnánim príncep de quants les hores eren en lo mon tan que per avuy los castellans lo nomenen D. Alonso el sabio donchs adaquest li llevaren ja dich tot lo regne que no li restá sino Sivilla y murí deseretat que al rey D. Joan encara que los cathalans li feren veurer la cara del llop y aprés provar la fortaleza y la agudesa de les dens á la fée jal cobraren per son Rey y Señor y visqué entre ells molt amat y morí molt plorat.
F. No está mal aqueix exemple pera refrenar la llengua maliciosa dels castellans y matraca que sobre asó de la guerra del rey D. Joan nos donen.
L. O. Señor, que seria nunca acabar si tot lo contingut de coses semblants entre los castellans y sos reys se vulgués contar no sabeu lo que dix D. Joan de Lanuza, cavaller aragonés, que fonch molts anys Virey de Aragó.
F. No hu sé jo.
L. Están allá en Castella en la taula de un Señor dix á son propósit sobre certes diferencies que ab un cavaller castellá portave tenint un tros de pa en la má: Este pedazo de pan hartará á todos los leales de Castilla y á todos los traidores de Aragón.
F. Notable y valerós parlar fonch aqueix.
L. També porieu dir verdader.
D. P. Y D. Pedro lo cruel rey de Castella he llegit yo que están prop de Oriola ab un poderós exercit contra lo rey en Pere tercer de Aragó que també tenia altre exercit allí contra lo de Castella y volen induir alguns capitans castellans á son Rey á que donás la batalla dix lo rey tenin un pá que de un fadrinet havia pres en la sua má: Si yo tuviese conmigo los soldados que el rey de Ara-