que estigas que no pots caurer no digas—que—Tot bon caballer cau y tot bon caball ensopega—y ja es vell que—Al Hospital de Santa Creu, tal hi va que no s' ho creu.— Per anar fonent com una candela cap avall, no hi ha com tenir deutes y no pagarlos, puig á la mota s' hi va afegint la pensió y de any en any se troba un hom sens un recó de terra ahont jaurer. Per consegüent ja que degau empenyarvos, procurau posar vostres cinch sentits en traurervos los mals de demunt: recordauvos de que—Qui paga lo que deu, fa cabal per son hereu—de que—Qui sap quan deu pagar, millor sap quan deu cobrar—y per fi de que—Lo bon pagador de lo dels altres es senyor.—
«Tot quant fins al present vos he dit, fill es de la esperiencia de cada dia. Ab tot no debeu fiar exclusivament vostre ben estar, en lo treball, l'ordre y la économia. No hi ha dupte que son grans cosas; mès de res vos servirian sens las benediccions del Cel. Demanaulas donchs humilment, y pera obtenirlas siau caritatius en vers aquells que no tenen bèns de fortuna, auxiliantlos en llurs necessitats, y prodigantlos consols en llurs dolors. Si aixis ho