Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/160

Aquesta pàgina ha estat validada.

de tant en tant ab un d' aquells grossíssims rochs fent un soroll espantós, un soroll que ressonava per tots los ámbits de la terra, y que la gent d' açí baix anomená Tró. Aquell modo de dur las caixas los hi semblá 'l millor, y habitant ell encare allí dalt, com á lloch ahont pot viure á sos gustos, essent lo rey de la comarca, dirigeix totas las noyas de las regions boyrosas, y 'ls hi fa fer unas grans caixas, aixó sí, plenas sempre de tota mena de roba bona y de casa; y servant aquella costum primera, las fan corre á empentas per aquells carrers y plassas, y per aixó de tant en tant sentim fortas tronadas, y es que fan corre las caixas de la núvia[1].

  1. Dicció popular quan trona.