Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/99

¡Pobre Bauci y pobre Lluita! Era en va que la figura de l'eterna Venus ensenyés la bellesa del séu cos nu; era en va que 'ls hèroes amorosos lluitessin desesperats per conseguirla: la gent no 'n feya cas, del combat heroich, potser per trobarlo massa ideal, massa abstracte, sense accent de temps y lloch determinats. Ademés, la disposició, un si és o no és confosa, de les figures, no predisposava gran cosa a fer parar l'atenció, com sempre que s'exigeix del públich, ab una obra complicada, un esforç massa gros per esser compresa. La multitut s'estima més passar de llarg que posarse a rumiar, com aquell que desxifra un còdix, les intencions quintessenciades que ha pogut tenir l'autor. Y, fins la mateixa voluptositat que l'artista havía inspirat a la seva obra, prenía apariencies d'eclipsada, comparada ab l'esplendor lasciu de les imatges veínes. La bellesa de la Venus, que en altre moment, en altre lloch, hauría tal volta desvetllat la curiositat sensual del públich, allí esdevenía clàs-