sant d'altar! —cridaven d'altres, ab l'ira pintada als ulls.
Y, aplegantse l'odi del moment ab les velles rancunies que glatíen en el fons de les ànimes entenebrades, va eixir roent per les boques el mot de rebel·lió.
—¡Fòra! fòra!
—¡Fòra monjos!
—¡No volem monjos!
—¡No volem sants d'iglesia!
—¡Fòra! fòra!
La tempestat que suara havía passat lliscant pel firmament, s'havía tornat a agrumollar ab més malicia que may, y pels negres horitzons fuetejava 'l llamp ab resplendors sinistres. Els exaltats, els furiosos, els qui, per assolir el deslliurament social, tot ho volíen passar a sang y a foch, eren els qui triomfaven, y, posantse al davant de la revolta, senyalaven a l'ira popular l'imatge del musich—poeta. Blasfemies, imprecacions, crits de maledicció eterna contra l'home que havía prostituit al poble ab els séus cants,
