s'havía d'estrenar, consagrat a la memoria den Robert Trovaire.
¡Gloria, gloria al cantor fill del poble
que, ab ses troves enceses d'amor,
als orbs de les mines va dur l'esperança
d'aubades més belles, daurades de sol!
Va esser posar bàlsem al cor d'una ferida. Desde 'ls primers compassos, ja va tenir la cantada prou virtut per esvair la tempesta. Com si hagués fos al instant la negror de la discordia, el sol de pau tornava a lluir sobre 'ls estaments de la ciutat cosmopolita. La musica havía fet, com sempre, la seva obra de conciliació. Però, si la veritat s'ha de dir, també hi havía una altra cosa prou capaça per sí sola de deturar les turbes en el camí del esvalot. Hi havía la curiositat... la curiositat que refrena l'impaciencia de l'acció, fins que s'ha desxifrat l'enigma. Tothom sentía fervent desitg, dintre 'l cor, de veure aquella figura del poeta que, velada ab el misteri dels domassos, atormen-