tanyes, partir en dos els continents, transformar cossos y substancies, fer néixer sols radiants en mitg de la nit obscura, anular l'espay y el temps, acostar les humanitats més llunyes... és obra quotidiana del voler humà. En una esfera més alta, també té 'l dò miraculós de tòrcer el curs de l'idea, de renovar les ànimes, de trasmudar els pensaments... Quan vegeu que les guerres socials s'encenen o s'apaguen; quan vegeu que cau o s'aixeca un trono; quan vegeu que triomfa o 's desfà un exèrcit; quan vegeu que neix o mor un Estat... penseu que ha sigut la voluntat d'un home o d'uns quants homes, tot lo més, la que ha fet el miracle d'aquelles transformacions. Perxò és an aquest déu omnipotent, generador de pensades noves, d'accions imprevistes, d'iniciatives arriscades y d'heroicitats fecondes, que aixequen altars y professen culte les actuals generacions. L'enfortiment de l'ànima y del cos, la confiança en sí mateix, l'esbargiment de la propia vida, com pràcti-
Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/324
Aquesta pàgina ha estat revisada.