ciutat, ja 's trobaven reunits, per l'ensaig darrer, els chors y els orfeons, les orquestres y les cobles que havíen d'estrenar l'himne consagrat a l'eterna memoria del poeta:
¡Gloria, gloria al cantor fill del poble...
Mentida semblava que, ab els contratemps de tota mena que havíen anat sortint com per destorbar a gratcient l'esperada cerimonia, se pogués celebrar l'inaugural el mateix día convingut, als tres anys cabals y justos d'haverse posat la primera pedra al monument. Els temps que corríen no eren pas gens bons per disbauxes d'alegría pública... perquè, durant aquells tres anys darrers, les calamitoses guerres colonials, seguides de desastres mercantils, de krachs escandalosos, havíen empobrit bon xich l'atrafegada ciutat, capital cosmopolita d'una comarca tant famosa per les seves mines com pels séus trusts de metalls. La manca de negocis havía parat en part l'explotació minera, havía apagat el foch