—¡Senyor! Senyor, bon Déu! —feyen les dònes, esgarrifades.
Després la cavalcada va allunyarse davallant furiosa cap al prat jussà, escampantse pel mitg de les parades.
Però... al acte mateix va sentirse una cridoria nova. De la part alta del Mercadal baixava una altra colla de gent, com si volgués assolir la multitut que arrossegava 'l miserable.
—¡Atureuvos! —cridava un home. —¡No 'l mateu! ¡No 'l mateu pas!...
Era 'l remader de moltons, que accionava desesperadament, anant a davant de tots.
—¡Que no l'arrosseguin! ¡Que no 'l matin! —cridava, desesperat.
—Però... ¿per què? ¿Què teniu?... —interrogaven uns homes sortintli al pas.
—Que m'havía errat de comptes... —deya 'l remader. —He tornat a comptar, y... res me manca.
—Donchs... ¿y els diners que 'l xicot duya? —li replicaven.
—No són robats, —feya un altre home
